APRENDRE JUNTS PER VIURE JUNTS

 Acabo de llegir el document que el Departament D’educació ha estat realitzant durant aquesta legislatura i que ha fet public aquest curs passat (2008 / 2009). El Títol és molt adient i engrescador “Aprendre junts per viure junts”. Aquest document vol ser la continuació del “Pla director de l’Educació especial a Catalunya” presentat a l’abril de l’any 2003, ambdós documents apunten per la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives a les aules ordinàries, tant dels centres públics com a les dels centres privats concertats.

Des de sempre l’aprenentatge a l’escola s’ha basat en el tractament de la diversitat, sempre hi han agut diferents ritmes d’aprenentatge, i, nosaltres els mestres sempre hi hem fet front, buscant recursos i metodologies, moltes vegades intuïtives, per poder gestionar amb cert èxit les nostres aules.

També es cert que amb la creació per part de la Generalitat, en la dècada dels anys 80, d’escoles d’educació especial, molts alumnes varen ser derivats cap aquest centres, tant públics com privats, i ara sembla ser que volem posar ordre i avançar amb pas ferm cap l’educació inclusiva, amb l’objectiu d’aconseguir que tot alumnat pugui satisfer les seves necessitats per a ser escolaritzat a l’escola del seu barri o poble i poder obtenir la resposta a les seves singulars necessitats educatives.

Dir tot això és fàcil, i deixar-ho per escrit encara més, però portar-ho a terme ja no ho és tant. Perquè ho dic? Doncs per què la realitat en cadascun dels nostres centres és diferent, Què poden fer les escoles, quan any darrera any, veuen modificada la seva plantilla, amb un nombre molt elevat dels seus professionals, centres que reben 10, 12, 15 o 18 mestres nous cada any, és un tornar ha començar de nou, i això no canviarà fins que hi hagi una estabilitat en les plantilles, i aleshores, tota la comunitat educativa (equip directiu, professorat i mares i pares) s’impliquin en el Projecte Educatiu Centre.

Però em d’estar-nos quiets i no fer res? NO, em de seguir avançant per aconseguir una escola pública de qualitat per a tothom, i això vol dir que els equips directius amb aquesta situació han de liderar, han de motivar als mestres nouvinguts en les bones pràctiques educatives.

La inclusió és un procés sense fi per trobar millors formes, cada cop més adequades, de respondre a la diversitat. Per això nosaltres els mestres tenim un repte molt important, i, és la de trencar i eliminar les barreres en l’aprenentatge i la participació, haurem de buscar estratègies, recolzar-nos uns amb altres i treballar amb equip, en la recerca de solucions, o sia tal com diu el document haurem de: crear cultures inclusives, generar polítiques inclusives i desenvolupar pràctiques inclusives” caldrà desenvolupar aquestes tres dimensions per consolidar la millora en els nostres centres i poder avançar en el camí de l’educació eficaç.

Us desitjo a tot i totes un bon començament de curs



Dejar un comentario

Tu deberías estar Logueado para postear un comentario.