LES COMPETÈNCIES, UN REPTE NOU (I)

Septiembre 6th, 2009

 Fa una setmana que ja estic a l’escola, he conegut als companys nouvinguts. Gent jove i amb ganes de fer una bona feina. Malauradament son interins i algun substitut, això ja sabeu que significa, començar de nou i intentar consolidar un equip, malgrat que sigui per un curs. Evidentment aquest fet dificulta la implantació d’un model pedagògic i senten que des de l’equip directiu es prioritzi la cultura de l’organització, amb les seves pautes, criteris i normes.

La LOE ens porta ha treballar per competències, això és important i l’escola ha d’endegar un procés de reflexió i adequació al nou model educatiu, per això avui escric sobre la competència “d’Aprendre a Aprendre”.

Hi ha professors, no tant sols de la meva escola, que creuen que aquesta competència, els nostres alumnes l’assoliran fen que aprenguin ha estudiar, ha treballar amb equip, i sobre tot que es sentit motivats pel seu aprenentatge, en part això es cert, però cal fer un pas més i aquest consisteix en que nosaltres em de treballar en :

la planificació i avaluació a l’aula

les normes de funcionament de l’aula i del centre i la seva aplicació

les estratègies d’ensenyament i aprenentatge i

  • la planificació i avaluació a l’aula

Com sabem l’organització del treball a l’aula forma part de la nostra competència com a mestres, això sempre ho hem fet, i sabem que hi ha moltes maneres d’aconseguir una bona gestió, en funció del nostre estil d’ensenyar i educar, però no n’hi ha prou en transmetre continguts i omplir de feina als nostres alumnes, hem de tenir clar quina és la nostra intenció educativa i això un ho hem de fer generant a la classe un ambient formatiu per millorar l’actitud de l’alumnat per aprendre, per això hem de preparar i planificar, amb rigor, el treball a l’aula, considerant la seva diversitat i els seus interessos. Hem d’utilitzar i gestionar el temps i els recursos de manera eficaç i sobre tot nosaltres hem de reflexionar sobre la nostra practica educativa o sia avaluar la nostra tasca com ha docents i introduir-ne millores. D’aquesta manera la bona gestió d’aula estarà orientada a millorar la capacitat dels nostres alumnes per aprendre a aprendre.

  • Les normes de funcionament de l’aula i del centre i la seva aplicació

Això que sembla banal per alguns, però es molt important, també es cert que no ha de ser l’únic aspecte ha tenir en compte.

Les normes que en principi haurien de ser poques i clares, han d’orientar-nos en la convivència a l’aula i al centre, ja que aquestes han de promocionar actituds justes, crítiques i democràtiques. Si hi han normes les hem d’aplicar, no pot ser que hi hagin mestres que no les compleixin, ja que les normes tenen una finalitat educativa i contribueixen a la formació cívica de l’alumnat. Per això hem de reflexionar de com i de quina manera es fan les coses.

  • Les estratègies d’ensenyament i aprenentatge

La LOE i el decret el Decret 142/2007 del currículum d’educació primària en el seu apartat sobre les competències bàsiques, ens diu que la finalitat de la competència d’aprendre a aprendre és que els nostres alumnes siguin cada cop més autònoms en relació al seu aprenentatge, o sia, han d’aprendre per ells mateixos. Hi ha companys i companyes, que fan un gran somriure ple de poca credibilitat vers aquesta competència, i també hi han pares i mares que diuen, “i ara que faran els mestres? si els nostres fills ha d’aprendre tot sols”. O bé no han entès res o algú els ha donat una explicació mal intencionada. D’entrada els nostres alumnes han d’estar motivats i han d’adquirir la cultura de l’esforç i això depèn de la manera de com nosaltres els docents gestionem les activitats a l’aula i les relacions interpersonals que en ella es generen. Nosaltres hem de crear situacions d’aprenentatge motivadores, interessants i vinculades a la realitat del nostre entorn, per tant, tot un seguit d’activitats que han de ser viscudes pels nostres alumnes com ha reptes que han de superar per mitja de l’esforç. Això implica que l’alumnat aprofiti el seu potencial, tingui autoestima d’ell mateix i no abandoni si té un fracàs, han d’aprendre a gestionar els seus errors, sota la nostra tutoria, per això hem de convertir l’aula en una comunitat d’aprenentatge en què es construeix coneixement amb la col·laboració de tothom. Això ho aconseguirem amb una adequada gestió de l’aula i la bona disposició del professorat per desenvolupar l’autonomia dels nostres alumnes davant el seu aprenentatge.

 

The End

APRENDRE JUNTS PER VIURE JUNTS

Agosto 29th, 2009

 Acabo de llegir el document que el Departament D’educació ha estat realitzant durant aquesta legislatura i que ha fet public aquest curs passat (2008 / 2009). El Títol és molt adient i engrescador “Aprendre junts per viure junts”. Aquest document vol ser la continuació del “Pla director de l’Educació especial a Catalunya” presentat a l’abril de l’any 2003, ambdós documents apunten per la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives a les aules ordinàries, tant dels centres públics com a les dels centres privats concertats.

Des de sempre l’aprenentatge a l’escola s’ha basat en el tractament de la diversitat, sempre hi han agut diferents ritmes d’aprenentatge, i, nosaltres els mestres sempre hi hem fet front, buscant recursos i metodologies, moltes vegades intuïtives, per poder gestionar amb cert èxit les nostres aules.

També es cert que amb la creació per part de la Generalitat, en la dècada dels anys 80, d’escoles d’educació especial, molts alumnes varen ser derivats cap aquest centres, tant públics com privats, i ara sembla ser que volem posar ordre i avançar amb pas ferm cap l’educació inclusiva, amb l’objectiu d’aconseguir que tot alumnat pugui satisfer les seves necessitats per a ser escolaritzat a l’escola del seu barri o poble i poder obtenir la resposta a les seves singulars necessitats educatives.

Dir tot això és fàcil, i deixar-ho per escrit encara més, però portar-ho a terme ja no ho és tant. Perquè ho dic? Doncs per què la realitat en cadascun dels nostres centres és diferent, Què poden fer les escoles, quan any darrera any, veuen modificada la seva plantilla, amb un nombre molt elevat dels seus professionals, centres que reben 10, 12, 15 o 18 mestres nous cada any, és un tornar ha començar de nou, i això no canviarà fins que hi hagi una estabilitat en les plantilles, i aleshores, tota la comunitat educativa (equip directiu, professorat i mares i pares) s’impliquin en el Projecte Educatiu Centre.

Però em d’estar-nos quiets i no fer res? NO, em de seguir avançant per aconseguir una escola pública de qualitat per a tothom, i això vol dir que els equips directius amb aquesta situació han de liderar, han de motivar als mestres nouvinguts en les bones pràctiques educatives.

La inclusió és un procés sense fi per trobar millors formes, cada cop més adequades, de respondre a la diversitat. Per això nosaltres els mestres tenim un repte molt important, i, és la de trencar i eliminar les barreres en l’aprenentatge i la participació, haurem de buscar estratègies, recolzar-nos uns amb altres i treballar amb equip, en la recerca de solucions, o sia tal com diu el document haurem de: crear cultures inclusives, generar polítiques inclusives i desenvolupar pràctiques inclusives” caldrà desenvolupar aquestes tres dimensions per consolidar la millora en els nostres centres i poder avançar en el camí de l’educació eficaç.

Us desitjo a tot i totes un bon començament de curs

The End

REFLEXIONS ABANS DE L’INICI DE CURS I (3 )

Agosto 20th, 2009

Aquest és el meu darrer post abans de començar, el ja proper dia 1 de setembre.

A l’escola, es fa el programa de “Filosofia 3/18” en tots els seus nivells educatius. En principi això em sembla molt bé, ara caldrà esperar quines són les explicacions, que desitjo faci l’equip directiu sobre ell; espero que ens expliquin com es lliga amb el Projecte Educatiu de Centre, si es dona alguna vinculació amb les àrees del currículum; o si es fa com una matèria més dins l’àmbit de la tutoria d’aula etc. En fi ja veurem.

Per a mi, aquest projecte és prou interessant i més en aquests moments, on em posar molt d’èmfasi en les Competències Bàsiques i la seva implicació en l’aplicació del currículum.

Podrien dir que aquest projecte, troba en aquest moments una gran justificació en la seva raó de ser, m’explicaré.

Els nostres alumnes (utilitzaré aquest genèric sempre, tenint present que són els nois i les noies de les nostres aules) de primària van construint en aquesta etapa el seu pensament, aprendre és un activitat i saber comunicar esdevé una competència clau per al seu aprenentatge, nosaltres els mestres aquí tenim un paper fonamental, doncs depenent de la nostra capacitat comunicar, de interaccionar i relacionar-nos, que els seus aprenentatges vagin progressant.

Per tant les competències comunicatives estan totalment relacionades amb aquest projecte, on unes de les seves finalitats, son: la del diàleg, parlar i proporcionar habilitats de raonament. Per tant s’està potenciant la competència de comunicació lingüística, i , aquesta és la base de tots els aprenentatges de les matèries del currículum.

Aquest projecte també posa èmfasi en les habilitats i actituds, en l’autoconeixement, l’autoestima i autonomia dels nostres alumnes; fomenta el pensament crític, el pensament creatiu, la presa de decisions, la de pensar per actuar, la reflexió, la descoberta permanent, així com l’autonomia personal, la responsabilitat, el pluralisme, el respecte i la tolerància, etc.

O sia tenim, una eina prou important per treballar les CB, per tant també hauríem de ser conscients que aquest projecte té un caire transversal, al meu entendre, prou important i significatiu. Això no agrada, als professionals que es dediquen exclusivament en aquest projecte, doncs ells voldrien que fos una matèria obligatòria dins el currículum, però això no es així.

Ara la pregunta és, l’escola on treballo te consciència clara del que significa, aquest projecte? Serà capaç l’equip directiu de transmetre el seu significat i liderar a tots els mestres, antics i nouvinguts a treballar-hi per què hi hagi un fort grau d’implicació ?

La resposta la tindrem a partir del dia 1 de setembre.

The End

REFLEXIONS ABANS DE L’INICI DE CURS (2 )

Agosto 19th, 2009

Aquest dies he parlat amb forces companys, que estan en diferents de l’escoles de la comarca, el factor comú de totes les xerrades ha estat la manca de temps dins l’escola per a la reflexió pedagògica. Això amb preocupa, doncs el dia a dia, amb les tasques de preparar la classe a inici de curs, les reunions de cicle únicament de caire organitzatiu, la preparació de les programacions a nivell general, i les programacions setmanals, les comissions amb les seves reunions, fan que no hi hagi temps de reunir-se per parlar de metodologia, per parlar de les competències bàsiques a assolir els alumnes, etc.

Em deien, que les reunions de coordinació de cicle són el marc adequat, però que moltes vegades, millor dit casi sempre, la burocràcia o la resolució de conflictes entre companys,fa del tot impossible el poder parlar, i que al final tothom fa, el que bonament pot.

Veurem amb el que em trobo, i si haurà alguna manera de canviar les inèrcies i poder introduir elements de prioritat, per introduir la reflexió i el debat pedagògic amb la finalitat de millorar la nostra pràctica docent. Soc conscient que això serà llarg i complicat, però tenim temps a llarg termini, i tampoc seré obsessiu amb els meus pensaments. Primer de tot adaptar-me al centre i conèixer el companys.

Malgrat tot, ara vull deixar per escrit, alguna de les reflexions fetes aquest estiu.

L’escola en utilitzar llibres text, te mediatitzat el seu projecte curricular, als continguts que presenten les editorials. El llibre de text no és un recurs didàctic més. És tot allò que has d’explicar i fer, almenys aquesta és la sensació que he percebut, en les pocs dies de contacte durant el mes de juny. Si realment es així i voldria equivocar-me, estaré totalment mediatitzat, l’únic que em quedarà és com gestionar la classe per ha poder assolir el que em marqui la direcció de l’escola. Veurem que passa!!!.

Be anem a la reflexió més important. Tot preparant les programacions de Llengua i Matemàtiques, seguin el que diuen les editorials, em ballava pel cap les següents qüestions.

Les activitats proposades en el llibre de text són activitats pensades en l’assoliment de les competències? No ho tinc gens clar.

Doncs crec que quan ens plantegem activitats, hauríem de reflexionar i preguntar-nos si les activitat pensades impliquen…

estimular la curiositat i la creativitat dels nois i noies. És una activitat que espot desenvolupar de diferents maneres?
Són activitats pensades per aplicar coneixements adquirits i el seu plantejament ens permet fer nous aprenentatges
són activitats que tenen com objectiu respondre una pregunta?
Hem de crear activitats que relacionin coneixements diversos?
Són activitats per utilitzar materials que es puguin manipular?

De la formulació de les activitats, dependrà la gestió dels coneixements i de les competències bàsiques, i per tant incideixen en la gestió de l’aula.

Així haurem de pensar i preguntar-nos, si tota la seqüència d’activitats porten a…
fomentar la iniciativa de l’alumnat?
Intervenim a partir de preguntes adequades per presentar els continguts més que amb explicacions?
Prioritzem el treball individual, o plantegem l’aprenentatge col·laboratiu on treballem per parelles o en grups que ens portarà a parlar, argumentat, convèncer, consensuar, etc, les decisions preses en la resolució de les activitat o de problemes plantejats.
Raonem sobre l’activitat feta i farem justificar als nostres alumnes els resultats?
Treballem la comunicació i la llengua per utilitzar el llenguatge més acurat, ja sigui coneixement del medi social i natural, matemàtiques, en fi totes les àres.

L’adquisició de les competències bàsiques per part dels nostres alumnes, no l’aconseguirem, si no reflexionem sobre la riquesa de les CB en les activitats. No N’hi ha prou,en que aquestes estiguin reflectides en les nostres programacions, hem de fer un pas mes. Un gran esforç més. Doncs no es suficient el plantejar-nos Que ensenyem? Quan i com ensenyem? Per a què, quan i com avaluem? Em de platejar-nos……
Per a què ensenyem? O sia com treballem les competències bàsiques, quin objectius ens em platejat, quina és la nostra intenció educativa, en el gran ofici que és fer de mestre.

The End

REFLEXIONS ABANS DE L’INICI DE CURS (1 )

Agosto 18th, 2009

El curs 2009 / 2010, es caracteritza en altres coses, com el curs on la implementació de la LOE, es donarà per tancada.

Els alumnes que enguany faran sisè son la darrera promoció de la LOGSE, però es trobaran afectats pel nou currículum, i per tant també com els alumnes de sisè del curs passat hauran de passar les proves d’avaluació externa que fa el Departament d’Educació. A nivell del professorat això comporta un nou nivell d’exigència i de plantejament de les programacions, ja que aquesta prova es farà durant el mes de maig, o sia un mes abans d’acabar el curs acadèmic. Per tant el primer dubte es planteja aquí. Caldrà ajustar les programacions didàctiques al calendari de la prova?

Personalment jo crec que sí però es la meva opinió, i per tant hauré d’adaptar-me al criteri que tingui l’escola.

Per altra banda la implementació de la LOE, implica canvis en els llibres de text, els meus alumnes han fet el cinquè amb llibres LOGSE, i ara, es trobaran amb uns llibres nous, on s’aplica el nou currículum. En principi, no hauria d’haver cap problema, però em temo que alguns problemes tindré. Aquests vindran per l’àrea de matemàtiques, doncs l’escola ha comprat el llibres nous de la LOE a l’editorial Cruïlla, i aquesta ha canviat totalment el seu plantejament curricular. Per tant hagués estat millor mantenir els llibres LOGSE i a cinquè començar pel nou currículum. A més a més com aquest, són llibres de reutilització l’escola s’hauria estalviat uns diners, o be podia haver-ne comprat un altres.

Però no ha estat així, no voldria pensar que hi hagut una manca de reflexió en aquest tema però em sembla que sí. Per altre banda aquest llibre, és el pitjor que he vist, la seva distribució dels continguts, es feixuga, de difícil comprensió i per mi no segueix la lògica disciplinar, a més a més es presenta amb 15 unitats, fet que dificultarà el calendari, doncs l’exigència haurà de ser màxima.

Pel que fa al llibre de Llengua Catalana de l’editorial Castellnou, l’escàndol ja es immens, presenten aquest llibre com a nou, però l’únic que ha fer aquesta editorial ha estat canviar la primera unitat del llibre, la resta són idèntiques al llibre de la LOGSE.

El més trist és que l’escola també ha comprat el nou llibre. Per tant, això és un possible indicador, de que l’escola, no ha comparat els llibres i les editorials, han enganyat. Vull pensar que la confiança amb el comercial de torn, ens ha portat ha aquesta situació i l’escola ha gastat diners públics, que hagués pogut destinar-los per altres necessitats.

En proper post parlaré de les activitats d’aprenentatge i les competències bàsiques.

The End

L’U DE SETEMBRE S’ACOSTA

Agosto 17th, 2009

Queden 17 dies per començar de nou, personalment el repte es prou important. Més o menys conec el tarannà de l’escola, però encara són moltes les que en desconec.

L’escola enguany rebrà molts companys nous, tots ells aniran a primària. Els especialistes de música, educació i el segon educació física també seran nous. Davant d’aquest fet em pregunto si l’escola tindrà elaborat un Pla d’Acollida pel professorat que s’incorpora per primera vegada a la nostra escola. El meu cas, va ser o és excepcional, la directora em va ensenyar l’escola i presentar els companys, potser n’hi va haver algun que es va escapar, però al final els vaig conèixer i va anar prou bé.

L’adaptació a l’escola no es sempre fàcil ni ràpida, doncs cada escola te la seva personalitat, la seva manera de fer, la seva cultura, o sia que cada escola te la seva manera d’organitzar-se i d’estar en contacte amb el seu entorn, en el meu cas ,el municipi, i, com no l’associació de mares i pares.

La normativa en ser escola pública, determina un marc comú a totes les escoles, però la mateixa normativa esperona a que cada escola tingui la seva pròpia autonomia en la seva gestió i poder així donar la millor resposta educativa a les necessitats de la seva comunitat educativa.

Dit tot això, que és el que espero jo en tornar a l’escola?
doncs podem dir, que jo també sóc un nouvingut.

Espero l’explicació del Document Intern d’Organització i funcionament de centre.
Calendari i horaris del centre
- jornada intensiva
- festes de lliure disposició
- festes locals
- horaris
Funcionament de l’horari de dedicació exclusiva
- calendari, horari i funcionament de claustres, cicles, comissions
- avaluació interna
- tercer nivell de concreció
Reutilització de llibres de text.
Informes: calendari, models segons el cicle i el trimestre, WINPRI, etc.
Entrevistes i reunions amb els pares i mares: periodicitats i normativa
Criteris de finançament del material fungible d’aula.
Normes d’us del material i espais comuns
Normes del Pla d’Emergència
Entrades i sortides de l’edifici escolar: normes, timbres, portes
Normes de comportament als espais exteriors s l’aula.
Normes d’esbarjo: horari pati, torn de vigilància
Sortides, excursions, colònies.
Normes de la sala de professors
Funcionament dels aparells comuns.
AMPA

També espero poder llegir el Projecte educatiu de centre i la programació general de centre. Si tot això es fa, serà un bon inici. Per resoldre el dubte caldrà esperar al dia 1 de setembre

The End

FA NOU DIES

Junio 17th, 2009

Fa nou dies que soc a l’escola, estic coneguen a tots els companys i amb ells l’estil del centre. Com ja intuïa la direcció és molt forta, amb això vull dir que tinc la sensació que és una escola de direcció vertical, amb format d’equip directiu i coordinadors de cicle, que diuen el que s’ha de fer i com s’ha de fer.

En principi res a dir, doncs les característiques del centre amb poc professorat estable, ha estat la causa d’aquest model, per al proper curs 2009 – 2010, sembla que aquesta tendència pot arribar a modificar-se, malgrat que els professors definitius, tampoc vindran ja que romandran en els seus actuals centres, amb comissió de serveis. D’això ja sabeu el que en penso. Ara espero que algunes de les actuals companyes també pugin quedar-se al centre amb comissió, per poder-ne tenir la plantilla més estable.

Les meves feines aquest dies han estat de donar suport i ajudar en tasques diverses com la de fer inventari del material de cicle mitjà, folrar llibres de la biblioteca, revisar llibres del Programa de reutilització. També hi he estat a les classes de cicle mitjà i cicle inicial. El curs on em trobo més còmode son els de cicle mitjà.

L’escola fa el programa de Filosofia 3-18, es prou interessant, però crec que hi manca reflexió amb el que suposa aquesta metodologia i la seva implicació amb la resta de les àrees, i , com no la seva vinculació en l’adquisició de les competències bàsiques. Pel que fa les competències bàsiques, tinc la sensació que no tenen interioritzat encara, el que significa l’aplicació de la nova Llei d’Educació (LOE) i no parlem de la LEC. Això ho dic per les programacions que he vist de cicle mitjà, on si s’aplica el format, però no veig clar l’esperit, ja que el llibre de text té un pes molt important i en les programacions i consten les activitats que s’han de fer del llibre. També realitzen la programació setmanal amb tot allò que cal fer i complir, i aquí rau la poca flexibilitat. S’han triat uns llibres i cal acabar totes les unitats, i això implica un ritme, que no permet tenir gaire creativitat.

Pel que fa a l’atenció a la diversitat no he pogut observar activitats preparades de manera especial per aquells alumnes que tenen diferent ritme d’aprenentatge, espero que hi siguin.

The End

TORNAR A L’ESCOLA

Junio 1st, 2009

El proper dia 8 de juny torno de nou a l’escola. Fa aproximadament 20 anys que no soc tutor d’aula. Això serà tot un repte!

Durant tot aquest temps, he estat treballant en el sector educatiu, com a mestre en comissió de serveis al departament d’Educació, llevat quatre anys que he vaig poder gaudir d’una excedència que em va permetre treballar al sector editorial, en concret a l’editorial Santillana, com a Director d’edicions educatives, tot un repte, on vaig aprendre molt sobre l’organització i gestió d’empresa, i, la planificació de continguts en diferents projectes editorials de llibres de text de primària i secundària.

Malgrat que durant aquest temps no he estat a l’escola, sempre he pensat en ella.

Ara tornen a la trinxera, a la primera línia de l’educació, on la teoria es converteix en praxis quotidiana. La relació de nou amb nens i nenes de primària, la convivència amb nous companys, la relació amb pares i mares, la participació activa en un Projecte Educatiu de Centre, la planificació del curs i moltes altres coses, que tots els que estem en aquest àmbit coneixem prou bé.

Molts companys, em fan la pregunta de perquè vull tornar a l’escola? Quan em queden tants sols set cursos acadèmics per la meva jubilació, Perquè no he fet tot el possible per quedar-me a l’administració educativa?

La resposta per a mi es clara senzilla. L’Administració educativa per al curs 2009 -2010 ha decidit retallar les comissions de servei del professorat que estàvem treballant en els serveis educatius centrals, decisió que si pot estar a favor o en contra, jo he estat una de les persones afectades per aquesta retallada, doncs, cap a l’escola!!! el mestres ja sabíem que això podia succeir, i no passa res, no som mestres ? De que es queixen alguns? Si ja ho se, els hi fa mandra, tenen pànic, han perdut la confiança i la seguretat en ells mateixos, i això es trist.

Per altra banda, també es cert que la gestió o el model d’aplicació de les comissions de servei, no ha estat el millor possible. No pot ser que professionals de l’educació estiguem fen moltes vegades feines purament administratives, per això hi ha altres professionals.

Les comissions de servei haurien de tenir una durada màxima de quatre cursos, per feines concretes o endegar projectes determinats i desprès tornar al centre.

Tampoc em sembla bé que hi hagin companys en comissió de serveis en altres centres educatius, fen feina de mestres i deixant ocupada la seva plaça per un interí. Per què ho dic això, doncs per que em sembla molt important la estabilitat de les plantilles en les escoles i si un mestre va ha fer de mestre a un altre centre, ja existeix el mecanisme del concurs de trasllats, si mes no, crec que s’haurien de cercar solucions per aquest casos.

Per tant el dia 8 de juny de 2009, torno a l’escola, per conèixer-la, per poder estar al corrent, del que s’ha fet i del que es pensa a fer, per reciclar-me i així poder estar preparat pel proper curs.

The End